Què és l'autisme?
Què són els Trastorns de l'Espectre de l'Autisme?
Són un conjunt de trastorns del desenvolupament que apareixen en la infància i que afecten les capacitats sensorials, de relació, comunicació i flexibilitat de conducta. Fins fa alguns anys s'englobaven sota l'únic terme d'Autisme, però la diversitat de les seues tipologies ha fet preferible utilitzar un terme més ampli i inclusiu.
Encara que durant molt de temps el desconeixement sobre aquests trastorns va portar a buscar el seu origen en alguna mena de trauma emocional, o de falta d'afecte, hui les investigacions apunten al fet que tenen una base neurobiològica, és a dir, que tenen un substrat físic que es localitza en el cervell i que es manifesta en la conducta de la personaniño.
Els Trastorns de l'Espectre de l'Autisme (TEA) es manifesten, en major o menor mesura, en tres àrees diferents del desenvolupament:
L'àrea soci-emocional
És aquella que permet a la persona comprendre els sentiments dels altres, controlar i expressar les pròpies emocions i comportaments, i establir i mantindre vincles. Els problemes de desenvolupament en aquest àrea es tradueixen en falta d'expressivitat facial, poc contacte visual, falta de resposta als gestos afectuosos, escàs interés per interactuar amb les persones del seu entorn, etc.
L'àrea de la comunicació
Engloba el llenguatge oral i escrit, però també el llenguatge corporal. Els senyals més comuns en aquesta mena de trastorns són la dificultat a l'hora d'expressar-se, el retard en el desenvolupament del llenguatge i una certa limitació en el seu ús o comprensió. No obstant això, hi ha persones amb autisme per als qui la dificultat radica únicament a utilitzar i comprendre el llenguatge no verbal, el to, els matisos o els gestos que acompanyen a la conversa.
L'àrea de la conducta i la capacitat simbòlica
En els TEA poden veure's afectades aquelles capacitats que permeten a la persona conéixer la seua situació en l'espai, la postura que adopta i els moviments que realitza, la qual cosa pot donar lloc a moviments estereotipats, com pot ser el balanceig o l'aleteig de les mans. Les mancances en la capacitat imaginativa i simbòlica els fan ser reticents als canvis, tindre dificultats per a entendre metàfores del llenguatge i dobles sentits, i presentar interessos restringits i una preocupació intensa per temes molt concrets.
D’altra banda, moltes persones amb Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA) tenen hipersensibilitat als estímuls sensorials com a sons forts, llums parpadeantes, o un determinat tipus de contacte físic. Això els produeix un alt nivell d’estrés que pot resultar incomprensible per als qui els envolten si no són capaços de detectar l’origen.
És important recordar que es denomina Espectre perquè existeix una gran diversitat en la manifestació dels símptomes. No tots les persones desenvolupen les mateixes tendències ni ho fan amb la mateixa intensitat. És per això que hi ha diferents graus d’autisme en funció de les manifestacions produïdes en aquestes tres àrees.
D’altra banda, també cal tindre en compte que un alt percentatge de persones amb TEA presenten associada alguna discapacitat intel·lectual, per la qual cosa les característiques i l’evolució de cadascuna d’elles ha de ser contemplada d’una manera individualitzada, sent de gran importància el suport i seguiment des d’etapes primerenques de la vida, el suport de personal especialitzat i la bona comunicació entre el professionals i família.
Els Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA) no són considerats una malaltia. Les persones amb TEA poden tindre una salut immillorable, però continuar presentant conductes específiques i identificables amb el seu Trastorn.
Encara que la diferència entre malaltia i trastorn puga resultar difusa, no per això manca d’importància. Part del procés d’integració de les persones amb TEA passa per acceptar no sols les seues dificultats implícites, sinó que són així i que les seues característiques formen part de la diversitat humana en la qual la totalitat participa de l’un o l’altre manera.
Quins són els símptomes primerencs d'alerta?
Actualment no hi ha proves mèdiques o biològiques que permeten efectuar un diagnòstic dels TEA. Són, per tant, determinats signes en el desenvolupament de la persona els que posaran en alerta a l'entorn pròxim i portaran a la cerca del professional. És qui, a través de qüestionaris i de l'observació de les pautes de comportament de la persona, pot arribar a realitzar el diagnòstic adequat.
L'edat a partir de la qual es pot detectar un TEA sol fixar-se entorn dels 18 mesos. No obstant això, ja a partir dels 12 mesos podem detectar senyals que ens facen sospitar, encara que sense alarma, de l'existència d'algun trastorn.
Als 12 mesos
Pot ser preocupant l'absència de balboteig, la falta de resposta en sentir el seu nom o l'absència de gestos amb els quals tracte d'interactuar amb el seu entorn. Davant aquests indicadors es recomana no ser alarmistes, però sí previsors, això és, sospitar d'un possible trastorn i analitzar-ho amb el pediatre per a descartar-ho o, en defecte d'això, prendre les mesures apropiades.
Als 18 mesos
Aquests indicadors van ‘in crescendo’. Pot ser un indici l'absència de paraules senzilles, la falta de resposta a ordres simples o el fet que no tracten de compartir amb altres persones, especialment amb la persona adulta, alguna cosa que els agrada o que els sembla interessant.
Als 24 mesos
Els senyals indicadors d'un trastorn de l'autisme són cada vegada més evidents. El fet de no usar frases espontànies, fora de la mera repetició del que escolten a casa, la dificultat a l'hora de mantindre la mirada o seguir estímuls visuals (per exemple observar als seus familiars), el no compartir interessos o l'absència d'imitació social, poden ser un indici clar d'autisme.
L'ideal seria que abans d'aquesta edat ja s'haguera fet un diagnòstic per a eixir de dubtes.
A què es deuen els TEA?
Segons les investigacions en curs, no existeix una causa única que explique la gran varietat de Trastorns de l'Espectre de l'Autisme.
El que sí que sembla ser clar és que l'origen dels TEA té una base genètica i un substrat biològic, per la qual cosa queden descartats factors socials i culturals, així com les pautes educatives de la família.
Sovint la família pot tindre la falsa impressió que hi ha hagut algun factor extern que ha provocat la seua aparició, no obstant això, totes les investigacions indiquen que les persones amb TEA naixen amb aquest trastorn encara que no es detecte o es manifeste fins a passat un temps.
Un dels arguments que secunden amb solidesa la base genètica d'aquests trastorns es troba en el major nombre d'homes amb TEA, quatre per cada dona. Això indicaria que l'origen del trastorn es produeix en etapes molt primerenques de la gestació, i que estaria lligat d'alguna manera a la diferent base genètica d'homes i dones, la qual cosa es diu l'herència lligada al sexe.
Encara queda molt per aprendre. Es tracta d'una investigació àmplia i complexa que presenta múltiples interrogants però que dia a dia ens proporciona noves dades que ens ajuden a comprendre i afrontar amb més coneixements els reptes que els TEA ens plantegen.
Necessitats i habilitats de les persones amb TEA
En la convivència i el treball amb persones amb TEA és fonamental conéixer i tindre en compte tant les seues necessitats específiques com les seues habilitats. Adaptant-nos a les primeres i potenciant les segones aconseguirem facilitar el dia a dia de la persona amb TEA i donar-li suport en el seu desenvolupament.
Necessitats
Probablement res ajuda tant en el dia a dia a un apersona amb TEA com el conéixer les seues necessitats, comprendre-les i tractar d'adaptar a elles el seu entorn i les seues rutines. Això reduirà sensiblement el seu nivell d'estrés i farà del món un lloc menys desconcertant i més amigable, permetent-los una millor relació amb el mitjà.
Entre les necessitats més habituals podem trobar les següents.
- Un món estructurat i predectible, on siga possible anticipar el que succeirà.
- Rebre senyals clars i gestos evidents que els mostren el sentit del que se’ls sol·licita.
- Que se’ls proporcione a la seua conducta conseqüències clares.
- Evitar, sobretot al principi, ambients bulliciosos i caòtics, excessivament complexos i hiperestimulantes.
- Ser guiades i atretes amb suavitat per a establir interaccions.
- Que les seues capacitats siguen avaluades objectivament.
- Que se’ls proporcionen mitjans per a comunicar-se.
- Diversitat d’activitats.
- Que es tinguen en compte les seues motivacions espontànies.
- Substituir les conductes disfuncionals per altres funcionals.
- Que s’establisquen els límits de manera clara i estable.
- Experiències d’aprenentatges sense errors.
- Que se’ls proporcionen referencies aparença-espacials en les seues activitats.
- Que se’ls tracte d’acord amb la seua edat.
Habilitats
Encara que de manera variable, els TEA solen portar associats certs aspectes del comportament que no té per què ser negatius. Llocs en valor i ben orientats aquests trets són un important punt de suport per a la construcció d'un projecte de vida més ple i satisfactori per a aquestes persones. Saber detectar-los i ajudar-los a enfocar-los d'una manera positiva és tasca d'educadors però també un repte per a quants es troben en el seu entorn.
- Honestedat, transparència i autenticitat.
- Capacitat de treball.
- Nivell de concentració i rendiment.
- Memòria a llarg termini.
- Capacitat vise espacial.
- Meticulositat i perfeccionisme.
- Destresa manipulativa.
- Competències en tasques repetitives i mecàniques.
